Quan has tocat el cel i sents a prop l'infern camines sense fe, sense destí, sense saviesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels és l'única forma que tens de continuar. Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta que amaguem rere rostre indiferent. Però cou i ens fa sentir que hi tornarem. Trencar aquest desencert comença en un mateix. Tornem a les arrels, als somnis que ens van veure néixer. És temps de ser valents, és temps de ser conscients que cal cor i cervell, i no volem perdre ningú en aquest camí. Tornarem a ser grans... Rere els núvols hi ha un sol tan gran que mai ningú no es pot amagar. Rere els dubtes hi ha la veritat, creu-me, tenim futur. Tornarem a ser grans...