Sardana "L'Empordà", d'Enric Morera, amb lletra de Joan Maragall. Interpretada per l'Orquestra Simfònica de Londres. Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar , s'obre una plana riallera, és l'Empordà! Digueu, companys, per on hi aneu, digueu, companys, per on s'hi va. Tot és camí, tot és drecera, si ens dem la mà ! Salut, noble Empordà! Salut, palau del vent! portem al cor content, una cançó! Pels aires s'alçarà, pels cors penetrarà, penyora s'anirà fent de germanor una cançó! A dalt de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mar hi ha una sirena. EII canta al dematí, que el sol li és bo; ella canta les nits de lluna plena. Ella canta: -Pastor, em fas neguit. Canta el pastor: -Em fas neguit, sirena. -Si sabessis el mar com és bonic! -Si veiessis la Ilum de la carena! -Si baixessis series mon marit! -Si pugessis ma joia fóra plena! La sirena es féu un xic ençà, un xic ençà el pastor de la muntanya, fins que es trobaren al bell mig del pla i de l'amor plantaren la cabanya: fou l'Empordà.